És una espècie que s'adapta perfectament tant a gàbies com a recintes exteriors, encara que per norma general, i sobretot a l'hora de criar es troben més còmode en un aviari.

 

Respecte a les gàbies que hem de proporcionar aquesta espècie són aconsellables aquelles amb unes dimensions mínimes de 100 cm. x 65 cm. x 65 cm. per permetre a aquestes aus realitzar el suficient exercici com per mantenir sanes. Hi ha alguns autors que assenyalen com dimensions mínimes ideals 50 cm. x 40 cm. x 35 cm., però aquestes mesures poden ser una mica justes. La gàbia ha de comptar amb dos penjadors situades en els extrems. Com sempre és preferible que els penjadors tinguin un gruix variable perquè l'ocell exerceixi les potes. Una safata lliscant al terra de la gàbia facilitarà en gran manera la neteja i la higiene.

 

Si la nostra opció és una ocellera externa, és aconsellable que sigui allargada per permetre que puguin volar la major distància possible en sentit longitudinal. Les dimensions mínimes aconsellades són aproximadament 2,5 m. x 1,30 m. x 1,80 m. per a un allotjament que contingui diversos exemplars.

Cobrirem un terç del sostre amb plaques de fibrociment o amb qualsevol altre material, així com part d'un lateral de l'allotjament per tal de protegir tant menjadores com abeuradors de l'acció del vent, la pluja i les dejeccions d'altres aus.

El sòl estarà cobert amb llosetes o ciment (fàcil de netejar i prova d'intrusos). La tela metàl · lica tindrà una malla de 12,5 x 12,5 mm., I se soterrarà uns 30 cm. a terra per evitar que ratolins i altres intrusos puguin accedir al nostre aviari furgant un forat. Situarem perxes que mai coincideixin en la vertical de menjadores, abeuradors i zones de bany. El recinte estarà prou plantat. Tindrà com a objectiu adornar l'allotjament i protegir els animals més febles (sobretot durant l'època de cria) dels més agressius i busca-raons, els pardals de Java es mostraran més confiats si compten amb vegetació en la pajarera. De tota manera aquestes aus no requereixen una zona de vol excessivament plantada. Molta precaució amb les plantes que introduïm que no siguin verinoses.

La zona de vol es comunicarà amb un refugi. Ha de ser una zona protegida del fred i de la humitat, amb ventilació i il · luminació suficient, tot això a prova de fuites, i si pot ser amb algun tipus i calefacció i on puguin trobar menjar i aigua per no veure obligats a sortir al exterior si no ho consideren oportú.

És recomanable que durant la nit les aus tinguin una llum de baixa intensitat que els proporcioni la suficient claredat com perquè si es baixen de la perxa o s'espanten, vegin cap on volen i no es produeixin accidents desagradables.